VIURE ALS ARCS

Encara em sembla escoltar les seves afables paraules amb unes immenses ganes de viure i estimant tot el que feia: maquetes d'esglésies,flors seques, cendrers amb cargols...
Recordo quan el Jordi em cridava des de casa seva i em deia: Montse, entra que vull ensenyar-te els ornaments pel balcó de la festa major. Sí, aquell balcó tant ben guarnit era el seu, i ja tenia mig ideat com el guarniria el proper any. També recordo que cada Nadal bastia un pessebre amb una gran imaginació i sobretot, posant peça per peça amb un amor molt especial.
També em ve a la ment la seva presència en la presentació del meu llibre de poesies "REMEMBRANÇA", així com les imatges de la inauguració de l'exposició "Mentre la rosada encara cobreix la terra..." als Arcs on el Jordi estava allí donant-me el seu suport com un bon amic.
Són tants els bons records que m'envolten en vers ell que sempre restaran com un referent dins la meva vida i encara que els anys passin,en mon cor sempre hi haurà un raconet pel Jordi Panadés.

JORDI, DESCANSA EN PAU!

Aquí teniu les dates de ball i els grups que actuaran cada dissabte als Arcs durant l'any 2008.

ANIMAT! VINE A BALLAR AMB NOSALTRES! CADA DISSABTE T'ESPEREM A PARTIR DE LES 23 H. PER NOMÉS 8€ AMB CONSUMICIÓ INCLOSA.

El passat dia 31 més d’unes 160 persones, entre veïns i forasters, vam celebrar la castanyada, amb un sopar popular i una animada sessió de ball amb el grup OASIS.
MENÚ: Aperitiu (olives, patates xip, llagostí cuit).
Pebrotets farcits de bacallà.
Pollastre amb bolets
castanyes i panellets
Vi, aigua, moscatell, refrescs, cafè.

Cal dir que ens ho vam passar d’allò més bé, menjant, rient, ballant... i, sobretot, per haver compartit tota l’harmonia i el caliu de festa que vàrem poder gaudir plegats. Desitgem que mai es perdi aquest companyerisme que ens unifica i enforteix el nostre lligam d’amistat.

L’endemà de la castanyada una colla de cigonyes van voler visitar el nostre campanar, vorejant-lo amb una harmoniosa volada i alhora repicant els seus becs, com si es tractés d'un repic festiu, anunciant la inesperada visita, la qual fou molt agraïda pels pocs visitants que vam tenir el goig de contemplar-les. Era com si ens volguessin demanar permís per habitar el seu buit niu que ja feia temps aclamava la seva presència.
Però només fou una visita llampec, ja que de seguida van marxar barrejant-se entre les gotes de pluja que impregnaven la teulada i el niu de mullena i també d’enyor.